Quan vivia a Ghana, la majoria dels cotxes eren com un munt de ferralla, importats d'Europa. Quan ja no eren vàlids per revendre de segona o tercera mà a Europa, algun ghanès els comprava i enviava cap al seu país. Allà, els convertien en taxis, i avall que fa baixada. Òbviament, els motors feien un soroll infernal, però funcionaven, amb visites al mecànic prou freqüents. Veure els mecànics treballar era tot un espectacle. Gairebé sense eines, sense peces de recanvi, aconseguien amb moltíssim enginy donar uns dies, setmanes o mesos més de vida al motor.
Us explico aquest fet arran de la notícia que, a Tunísia, una nova marca de cotxes solars fundada el 2021, acaba de llançar al mercat el seu segon vehicle. Es tracta d'una furgoneta amb sostre solar, enfocada al mercat africà i de l'Orient Mitjà: allà on fa sol i hi ha relativament poques infraestructures viàries. Si feu un cop d'ull a la furgoneta, veureu que és molt senzilla, fabricada a Tunísia, amb materials locals, sense cap complicació, i amb un preu molt econòmic. Les prestacions són bàsiques, però si fa Sol, pot arribar a permetre fer tots els kilòmetres del dia, sense ni haver d'endollar-la. No paren de créixer, sense gairebé competència.
Aquest article no vol ser un anunci de la furgoneta (encara que la veig molt pràctica i m'ha fet molta gràcia). El que m'ha cridat l'atenció i que m'ha dut a escriure aquestes quatre ratlles, és com en un món on els avenços tecnològics sembla que van a la velocitat de la llum, sempre hi ha espai per a la innovació. Cal conèixer la tecnologia, perdre-li la por, i sobretot, adaptar-la a les teves necessitats, fer-la teva. L'ambició primera és començar, i saber fer un producte que es pugui vendre, i que sigui el millor en el seu petit espai o país. Tot plegat, com els mecànics de Ghana, o els catalans del segle XIX i XX, o els japonesos. De petit, els anuncis els descrivien com una gent que copiava. Era mentida, el que feien era fer-se seva la tecnologia, adaptar-la al seu mercat, i anar creixent. Fins avui. Això és el que destil·la el projecte de Bako.
Un apunt més. Tunísia és un país que crec que cal seguir de ben a prop. L'altre dia veia el mapa de carreteres de l'Imperi Romà, i em va sorprendre veure la densitat a Tunísia (l'antiga Cartago) versus la resta del Magrib. Vaig recordar com l'expansió mediterrània catalana va tenir com un dels punts forts el comerç amb aquesta zona, amb l'illa de Gerba com a cap de pont. En comparació amb els altres països del Magrib i el nord d'Àfrica, aquest país sempre acaba traient el cap.
Autor: Francesc Nolla.
