He hagut de llegir-me la notícia un parell de vegades, no me l'acabava de creure... encara que fos una perfecta mostra de quina és la situació d'Haití, en allò que en diuen el concert internacional de les nacions. A més va, més em sembla que Haití és com un tros de terra que es va desfer d'Àfrica, com ho fan els icebergs, i que va anar a petar al Carib, envoltats per un món que no és el seu.
Però anem per la notícia. Dos soldats de l'exèrcit nord-americà, de 20 i 21 anys, van decidir deixar l'exèrcit, per engegar una gegantina aventura, digne de la novel·la de Kipling (i pel·lícula de John Houston), l'home que volia ser rei. Això sí, sense el glamur de la creació literària. El seu objectiu era conquerir l'illa de la Gonave, a la costa oest d'Haití. Hi viuen unes 87.000 persones. Com que Haití està fet un desastre, i l'estat no controla un 10% de la capital Port-au-Prince, van pensar que ningú els oposaria cap resistència armada seriosa. Un cop desembarcats, pensaven matar a tots els homes de l'illa. Si, heu llegit bé. Volien eliminar a tots els mascles, i quedar-se només amb les dones. Donada la població, vol dir que pensaven pelar a uns 40 o 45 mil homes. És ben aviat dit. Amb les dones restants, pensaven fer-ne una espècie de macro harem, tant pel seu gaudi personal, com per finançar tot plegat. Podríem dir que volien crear el bordell més gran del món, a poca distància dels Estats Units, és a dir, fàcil per a un ampli mercat.
Ells dos, tot solets, pensaven tirar endavant tota aquesta conquesta? Doncs no. Els van enxampar contractant els serveis de sense sostre a Washington D. C. Sí mainada, un exèrcit de rodamons i captaires, per conquerir una illa i convertir-la en un immens negoci de prostitució, i de pas, cardar pels descosits, sense competència. Mireu si tenien fe en el tema, que ja fins i tot s'havien apuntat a cursos per aprendre a parlar el crioll haitià.
El salvatgisme humà no té límits, i les guerres han estat sempre l'escenari on s'ha desfermat, en aquells moments en el que la llei desapareix, i molta gent sent que té la llibertat per deixar anar aquests instints. En temps de pau, calen molts diners per camuflar el salvatgisme desbocat: el cas de l'Epstein als EUA, els safaris humans a Sarajevo... Però aquest cas d'Haití és com la versió pobra i miserable de tot plegat. Diu molt que aquests desgraciats de la vida, hagin pensat en Haití per posar en pràctica els seus "somnis". Ja ho diu el refrany, "ase magre, ple de mosques".
Autor: Francesc Nolla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada